diumenge, 3 de maig del 2020

TANCAMENT DEL BLOG

Aquesta és l’última entrada que postejaré en aquest blog. Espero que tota la informació i opinió que us he compartit a través d’aquesta plataforma us hagi servit d’ajuda.

Considero que el blog és una eina útil i eficaç per treballar que ajuda als alumnes a conèixer i dominar noves plataformes pel dia de demà. Com a opinió personal penso que és una manera innovadora d’entregar les feines a la tutora i a la vegada aprendre a crear un blog personal.

A través del mòdul d’habilitats socials (M8) he après que són les habilitats socials i els seus components, que és el procés comunicatiu i com millorar la nostra comunicació, que és l’escolta activa i les barreres que pot presentar, que és l’assertivitat i com millorar-la, a saber manejar i reconèixer les emocions, a saber millorar l’autoestima, a saber gestionar els conflictes, a saber prendre bones decisions, que és la socialització i els tipus de grups, les diferents tècniques d’intervenció de grups, a crear dinàmiques de grup, a saber conduir una reunió i prendre decisions en grup i moltes altres coses més a través del temari, activitats i dinàmiques vivenciades.

El que més m’ha agradat d’aquest mòdul ha sigut aprendre a treballar en grup de forma efectiva i a saber gestionar possibles conflictes que poden sorgir, ja que considero que en aquesta feina és molt important saber treballar en equip i tenir eines suficients per saber resoldre qualsevol problema.

Considero que no hi ha res que no m’hagi agradat. L’únic que m’ha disgustat ha estat no poder implementar la meva dinàmica grupal davant de totes les meves companyes, per tal de poder aprendre a través de l’experiència i vivència d’aquesta.

Com aspectes a millorar no puc queixar-me de res, ja que considero que m’han donat molt bon aprenentatge. Només canviaria la manera d’avaluar la UF1, ja que considero que entra molt volum de matèria a l’examen, tot i que aquesta no era gaire difícil.




EL MONSTRE DE COLORS

Aquesta proposta de la qual us parlaré avui, és una manera de com explicar el conte tan conegut, com és “El monstre de colors”, però d’una manera més diferent i vivencial.

Per tal d’explicar aquest conte d’una manera diferent de l’habitual necessitarem:

- Pots de vidre.
- Pintures o colorants dels diferents colors amb els quals es relacionen les emocions en el conte.
- Palets de fusta.

Abans de començar a explicar el conte, omplirem els pots de vidre amb aigua i els posicionarem davant dels infants.

Explicarem el conte de la manera habitual que tenim de fer-ho, però a cada pàgina en què aparegui una emoció, preguntarem als infants en quins moments han sentit aquella emoció en particular. Després els hi donarem un palet de fusta i amb la pintura o colorant pintaran l’aigua, per tal de guardar i classificar les diferents emocions com fa el monstre de colors.

És una manera diferent d’explicar aquest conte per tal de fer participar els infants i ajudar-los a expressar i gestionar les diferents emocions que senten.

Aquí us deixo l’enllaç per poder accedir al conte virtual del monstre de colors:





ELS SIS BARRETS DE PENSAR

Edward de Bono fou un escriptor i psicòleg titulat per la Universitat d’Oxford. Gairebé totes les seves aportacions estan basades en la premissa d'aprendre i ensenyar a pensar.
Entre les seves contribucions més reconegudes està el terme «pensament lateral» reflectit en el seu llibre “Sis barrets per pensar”.
Una de les tècniques desenvolupades per saber treballar en equip és “sis barrets per pensar”. Aquesta tècnica consisteix a ensenyar a pensar intencionalment separant les possibles formes de pensar per colors i concretar-les en diferents barrets, els quals poden ser usats per actuar segons l'objectiu de cadascun d'ells:

- Barret blanc: és un barret per pensar de manera més objectiva i neutral possible. No interpreta ni jutja, només constata la informació.

Barret vermell: és un barret per expressar els nostres sentiments, sense necessitat de donar arguments ni justificació lògica d’aquests. Manifesta les seves emocions i les utilitza per negociar, explorant així els sentiments dels altres participants.

Barret negre: és un barret per ser crítics d'una manera negativa i analitzar els motius pels quals alguna cosa pot anar malament. Assenyala de manera objectiva tots els riscos, els perills, les imperfeccions i les contradiccions.

Barret groc: és un barret amb el qual s'intenta buscar els aspectes positius, tenint en compte així l’aspecte lògic i pràctic, els somnis, les visions i les esperances. És concret i eficaç i genera propostes, suggeriments i idees. És optimista, considera tots els casos i mira els beneficis d’aquests.

Barret verd: és un barret que obre les possibilitats creatives i està íntimament relacionat amb la seva idea de pensament lateral o divergent. Busca totes les alternatives possibles i reconeix que hi ha molts plantejaments.

Barret blau: és el que controla la resta dels barrets. Té una visió global, de síntesi, i formula les conclusions. Planteja les preguntes adequades i defineix els problemes. Organitza les estratègies i en fa el seguiment. És l’encarregat de prendre notes, mantenir l’ordre a les reunions i fer respectar les regles del joc.

Aquesta tècnica la vam utilitzar per escollir el tema i com a conseqüència la disfressa que la meva classe va portar a l’espectacle que vam realitzar per celebrar el carnestoltes al nostre institut.

Vam necessitar prendre una decisió a través d’aquesta tècnica, ja que l’any passat vam tenir problemes i conflictes a l’hora de fer aquesta elecció pel carnaval de l’any passat. Això és a causa que la meva classe sempre té dificultats i malentesos a l’hora d’arribar a un acord i prendre una decisió entre totes. Tot i això cal dir que sempre hem tingut molt bona relació entre nosaltres.

Per tal de decidir amb èxit el tema del qual aniria basada la nostra disfressa, vam treballar en mig grup, on ens vam dividir en dos per proposar idees de disfresses i defensar-les assumint cadascuna les posicions dels barrets. Després les vam  posar en comú  amb tota la classe i vam arribar a un acord mitjançant una votació.

Finalment, vam col·laborar i cohesionar entre totes, portant així una bona organització de treball. Com a resultat vam aconseguir obtenir una major convivència i comunicació entre totes i una disminució de conflictes i malentesos.




LA BRÚIXOLA DE LES EMOCIONS

Aquesta activitat consisteix a expressar les nostres emocions i sentiments a través de la rosa dels vents. Per realitzar-la, la nostra professora ens va entregar una fulla on està impresa la silueta de la rosa dels vents. Ens va indicar on havien d’anar situades les 4 emocions principals a cada una de les 4 puntes més grans de les quals està composta la rosa dels vents, aquestes eren l’alegria, la por, la ira i la tristesa. Després ens va expressar que si volíem escriure altres emocions secundàries, podíem utilitzar les altres 4 puntes més petites. A continuació, vam acolorir cada punta amb el color que ens transmetia cada emoció.

Els colors que jo vaig escollir van ser:

- Groc ® Alegria

- Blau ® Tristesa

- Vermell ® Ira

- Negre ® Por

A continuació, vam haver d’expressar els moments en els quals hem sentit cadascuna d’aquestes emocions. També vam haver d’escriure els èxits que havíem aconseguit i les metes que teníem per tal de veure totes les coses positives i bones que havíem assolit.

L’objectiu d’aquesta activitat era poder expressar i gestionar les diferents emocions i sentiments que portem a dins per tal de sentir-nos més desestressades i alliberades.




RECOMANACIÓ D’UN BLOG

Fa uns dies he visitat el blog d’una de les meves companyes de classe i avui faig aquesta entrada per recomanar-vos que el visiteu i li doneu una ullada.

Una de les principals raons de per què us recomano que el visiteu és perquè tracte del mateix tema que el meu, les habilitats socials, i d’aquesta manera podeu obtenir la mateixa informació  des de dos punts de vista diferents.

Respecte al disseny que ha utilitzat per al seu blog, considero que ha sabut transmetre a través d’ell una imatge i estètica de caràcter harmònic. Gràcies a les tonalitats de colors neutres que ha utilitzat, ha aconseguit aportar als seus lectors una sensació de tranquil·litat i puresa. Pel que fa a la capçalera, m’agrada la sensació de llibertat que aporta la imatge que ha col·locat.

Sobre el seu contingut, considero que està molt complet, ja que ha considerat afegir coses que no eren obligatòries, com el rellotge i el mapa, els quals aporten una millor imatge, o les entrades extres, les quals ajuden a obtenir una informació més completa a les persones que entren a visitar el seu blog.

En conclusió, recomano que entreu a visitar el seu blog, ja que considero que podeu obtenir un gran ventall d’informació que us pot ajudar a la vostra recerca.

Aquí us deixo l’enllaç per poder accedir al seu blog:




EXPLICACIÓ I VALORACIÓ DE LA DINÀMICA GRUPAL REALITZADA PER LES COMPANYES

El tipus de dinàmica que han realitzat les meves companyes ha sigut de cohesió i col·laboració. Això significa que el seu objectiu a través d’aquesta dinàmica era fomentar la confiança en el grup i saber treballar i col·laborar conjuntament.
Per poder aconseguir consolidar aquest objectiu han decidit implementar un escape room. L’escenari en què estava ambientat aquest joc era un segrest. Però abans de tot, per començar la sessió han implementat una dinàmica de presentació.

Dinàmica de presentació – La teranyina:
Per començar ens vam posicionar en forma de rotllana per tal de poder-nos veure entre totes. Després van entregar un cabdell de llana a una de nosaltres amb l’objectiu de teixir una teranyina entre tota la classe.
Per poder començar a teixir la teranyina, la companya que tenia el cabdell de llana havia de llençar-lo a una altra companya al mateix temps que deia algun objecte, cosa o acció preferida i subjectant un dels extrems del cabdell. La següent companya havia de fer el mateix, i així successivament, fins que totes haguéssim dit el nostre objecte, cosa o acció preferida.


Dinàmica – Escape room:
La història va començar quan totes ens vam veure segrestades en una casa, de la qual havíem d’aconseguir escapar abans que ens tornes a agafar el segrestador.

Per poder sortir de la casa havíem de superar quatre proves. La primera prova consistia a esbrinar el missatge ocult que estava escrit en el paper que ens van entregar. El problema era que el missatge estava escrit amb una tinta incolora i necessitàvem una sèrie de materials per poder-lo llegir. Per això entre totes vam començar a buscar per tota l’aula els materials amagats que necessitàvem. Un cop trobats tots els materials, entre els quals es trobaven un got, una ampolla d’aigua, un pot de pintura i uns pinzells, vam haver de pensar i rumiar de quina manera els havíem d’utilitzar per poder veure el missatge ocult. Després d’aconseguir llegir el missatge, ens vam adonar que estava escrit amb un alfabet inusual, el qual no coneixíem. Per sort ens van oferir una plantilla on estaven escrites quines són les lletres tradicionals que equivalen a les lletres de l’alfabet inusual, però no podíem escriure en cap lloc el missatge així que havíem de fer servir la memòria entre totes per recordar les lletres que desxifren el missatge. Finalment vam descobrir que el missatge era el nom de la següent localització.

Un cop a la següent localització, ens esperava una segona prova. Aquesta consistia a esbrinar un enigma de caràcter visual. Un cop vam aconseguir dir quina era la resposta correcte, ens van entregar un paper amb un missatge escrit amb un alfabet diferent del nostre, per sort ens van tornar a oferir la plantilla anterior per poder desxifrar el missatge, el qual ens deia quina era la pròxima localització.

Quan vam arribar a la propera localització, ens vam topar amb una altra prova, la qual consistia a desxifrar un enigma, però en aquest cas era un enigma matemàtic. Un cop vam esbrinar entre totes quin era l’enigma, ens van donar un paper on hi havia escrit un missatge utilitzant  un alfabet inusual. Quan vam ser capaces de llegir el missatge ocult utilitzant la plantilla que ens oferien, vam descobrir la següent i última localització.
Però en aquest cas, com només ens quedava una última prova per realitzar, ens van dir que tan sols teníem un minut per arribar a la següent i última localització.

L’última prova consistia a buscar en l’espai on ens trobaven les peces d’un puzle que estaven amagades. Entre totes ens vam posar a buscar per tot arreu i un cop les teníem totes reunides vam construir el puzle. Un cop complet el puzle només teníem dos minuts per buscar la clau que obria la porta i sortir corrents abans que ens agafi el segrestador.


Valoració:
Com a valoració personal considero que les meves companyes han implementat una dinàmica molt inusual, la qual valoro de manera positiva.
Penso que el fet d’implementar una dinàmica poc tradicional i típica per treballar la cohesió i col·laboració entre la classe ajuda a obtenir un millor resultat, ja que fa que les companyes mostrin una actitud més participativa i activa.
Considero que és important implementar activitats més modernes i actuals, com és ara un escape room, per tal d’aconseguir una major resposta per part dels participants, ja que en tractar-se d’una activitat desconeguda i nova per ells fa que s’obtingui l’objectiu proposat anteriorment amb major efectivitat.

EXPLICACIÓ DE LA NOSTRA DINÀMICA GRUPAL I ANÀLISI DAFO

El tipus de dinàmiques que hem escollit la Cristina Ayuso i jo per treballar de manera grupal amb les nostres companyes han sigut les dinàmiques de coneixement. L’objectiu que volem aconseguir és conèixer-nos amb més profunditat entre nosaltres i aconseguir una millor comunicació i cohesió.
Per poder aconseguir consolidar aquest objectiu hem decidit implementar les dinàmiques següents. Però abans de tot, per començar la nostra sessió hem implementat una dinàmica de presentació.

Dinàmica de presentació – Memory:
Per realitzar-la necessitarem que les nostres companyes portin de casa seva una fotografia de la seva infància per duplicat. Per poder començar posarem totes les fotografies per duplicat cap per avall i desordenades. A continuació es posaran en rotllana al voltant de les fotografies i una per una i per ordre aniran aixecant dues fotografies alhora per cada torn. La primera que trobi una parella haurà d’endevinar quina companya és i la companya corresponent a la fotografia haurà d’explicar una mica de la seva infància. Això ho aniran fent fins que surtin les fotografies de cadascuna de les companyes i hagin parlat totes.



Dinàmica 1 – Busca busca:
Per realitzar-la repartirem a cadascuna d’elles un full amb una sèrie d’afirmacions. Per omplir-les hauran d’anar preguntant i buscant qui és la companya que compleix cada una de les afirmacions. L’objectiu és aconseguir que entre elles coneguin coses que abans desconeixien. A mesura que vagin omplint les afirmacions, potser s’adonen que més d’una comparteixen  els mateixos fets.



Dinàmica 2 – La vida en un globus:
Per realitzar-la els hi repartirem un globus juntament amb un tros de paper. Cadascuna d’elles haurà d’escriure el seu nom i alguna cosa que li agradi fer. Després hauran d’enganxar el paper en el globus que li hem lliurat amb anterioritat. A continuació totes inflaran el seu globus i començaran a ballar al so de la música. Quan aquesta es pari hauran de deixar anar el globus i ràpidament apropiar-se d’un altre diferent. Agafaran el paper i s’asseuran totes en rotllana. Després llegiran el nom de la persona i el que li agrada fer imitant mitjançant gestos l’afició d’aquesta. La persona a la qual han anomenat haurà de fer el mateix amb la persona que li hagi tocat en el paper. Es realitzarà així fins que siguin nomenades totes les companyes. 



Dinàmica 3 – El bingo del coneixement:
Per realitzar-la entregarem a cadascuna d’elles una targeta de bingo. En cada casella hi hauran escrites una sèrie d’afirmacions. Les companyes hauran de trobar a una persona per cada casella que s’identifiqui amb l’apartat i escriure el seu nom. A cada casella només es pot posar el nom d’una companya, sense repetir a cap en una mateixa casella. La primera que completi totes les caselles haurà de cridar bingo.



Dinàmica 4 – Persecució de noms:
Per realitzar-la els hi repartirem un full en blanc. En aquest hauran d’escriure el nom i l’edat del seu actor preferit. A continuació farem grups de x persones, segons el nombre de companyes a classe. Cada grup haurà d’aconseguir apuntar tots els noms dels actors i la seva edat abans que els altres grups, per tant, cada grup haurà de tenir en compte que els altres també voldran apuntar i hauran de trobar la manera, entre totes, d’apuntar tots els noms abans que els altres grups.



ANÀLISI DAFO:

Anàlisi intern:

- Fortaleses: Personalment, considero que sóc una persona bastant oberta i natural capaç de gestionar de la millor manera els possibles malentesos que poden sorgir. A més a més considero que tinc un caràcter prou alegre i contagiós per fer la dinàmica més divertida i animar a les companyes a participar amb més entusiasme. Pel que a les dinàmiques, hem intentat escollir i crear dinàmiques innovadores i entretingudes per aconseguir que les nostres companyes passin un bon moment.

- Debilitats: Personalment considero que sóc una persona a la qual li costa gestionar les seves pròpies emocions i controlar els seus actes en algunes situacions.


Anàlisi extern:

- Oportunitats: Considero que una bona actitud i ganes de participar per part de les companyes ajuda positivament en el desenvolupament de la dinàmica.


- Amenaces: Considero que la segona dinàmica anomenada “La vida en un globus” conté un recurs material que podria influir negativament en el desenvolupament de la dinàmica si aquest deixes de funcionar. Aquest recurs material és l’equip de música.



DINÀMICA DE TANCAMENT DEL DENIP

El dia 30 de gener va ser el Dia Escolar de la No-violència i la Pau i, com cada any, l’Institut Josep Puig i Cadafalch va celebrar aquest dia realitzant una jornada.   

Primer de tot, cada classe ha preparat el seu camí mitjançant un taller per visibilitzar els problemes que tenen els diferents col·lectius en el seu dia a dia.

Després, a la sala d’actes, hem visionat entre tots el documental “Camino a la escuela” el qual narra la història real de quatre nens que diàriament s’han d’enfrontar a una sèrie de circumstàncies per arribar a l’escola.

Per finalitzar aquest dia, hem realitzat una cerimònia de pau. Dies abans ens van comunicar a tots els cicles que portéssim elements naturals per la cerimònia que anàvem a realitzar com a forma de tancament de la jornada.

Per poder realitzar aquesta cerimònia de pau, la professora responsable d’aquesta representació va dibuixar un mandala en el terra.

Per començar el ritual, ens vam posicionar en forma de rotllana al voltant del mandala. Després, de manera individual, vam buscar un lloc de pau dins nostre. Aquest lloc en concret era l’os del pubis, ja que és el centre del nostre cos.

La intenció era portar i sentir la nostra energia a través del centre del nostre cos amb l’objectiu de donar la nostra ofrena.

Vam començar a donar una volta al voltant del mandala i per grups de cinc anàvem passant i col·locant els elements naturals, que dies abans havíem recollit, al mandala dibuixat en el terra.

Mentrestant la professora que realitzava aquesta cerimònia tocava el tambor i la coral de l’escola cantava, perquè totes aquestes memòries de pau es despertessin, mentre entrava un raig de llum que il·luminava el mandala.

L’objectiu d’aquesta cerimònia era poder convertir els sentiments que hem sentit realitzant les activitats d’aquesta jornada en sentiments bons i positius.

Vam tancar la cerimònia de pau observant el mandala que havíem realitzat entre tots i, en silenci absolut vam buscar l’harmonia que ens desprenia per sentir i enviar un desig de pau cap al món sencer.




diumenge, 12 de gener del 2020

12 CLAUS PERQUÈ SÀPIGUES COM PRENDRE BONES DECISIONS - SERGIO FERNÁNDEZ

Problemes a l'hora de prendre decisions:
1. Decidim tot el temps i no som conscients.
2. Pensem més en el que perdem en lloc del que guanyem: Paràlisi per l'anàlisi.
3. Retardem la presa de la decisió: decidim sobre coses que no són importants, abans de prendre les decisions que són realment importants, és a dir, passem per a després el que hauríem de decidir ja. En Sergio ens recomana acotar un temps per pensar cada dia.
4. La por a equivocar-nos: ens fa por cometre errors. En Sergio ens fa donar-nos compte que l'error forma part del procés de l’èxit i que, per tant, és necessari equivocar-se abans.

12 claus perquè sàpigues com prendre bones decisions:
1. Cap decisió és gratis. Totes les decisions, tant les que prens com les que no prens, tenen una conseqüència.
2. No és el mateix decidir bé que encertar: pots prendre tot el procés de la decisió correctament, i tot i això equivocar-te. Però si t'equivoques i fas l'aprenentatge que la vida t'està brindant, al final sempre encertes. En canvi, si no aprens de l'error, et tornaràs a equivocar.
3. Has de tenir clar que és prioritari i que és secundari en la teva vida. Escriu cinc coses importants de la teva vida i posa-les per ordre, i cada vegada que hagis de prendre una decisió rescata aquesta llista i mira com afectarà això a aquestes cinc coses, si les afavoreix estaràs prenent la decisió correcta i si no les afavoreix, estaràs prenent la decisió errònia.
4. Establir tallafocs: límits que tu no passaràs quan prenguis decisions. Prens la decisió abans d'haver de prendre la decisió, és a dir, fer coses que t’obliguin a prendre la decisió correcta més endavant. Jo prenc la decisió ara que aquest és el meu límit.
5. Si has pres una decisió dolenta, abandona. La vida és massa curta per insistir en coses que no t'aporten res.
6. Explica’t la veritat quan estiguis decidint entre diversos escenaris. Pren decisions que saps que realment podràs complir, no et proposis objectius exagerats que saps que no podràs aconseguir.
7. Valora el pitjor escenari possible. Has de conèixer el pitjor escenari que pot succeir de la decisió que vagis a prendre. Si et trobes en el pitjor escenari, el coneixes i pots afrontar-lo, llavors saps que pots prendre aquella decisió.
8. Simplifica, queda't amb dos o tres escenaris.
9. Sempre pensem que hem de prendre decisions amb rapidesa. Només molt poques són realment urgents. En Sergio ens recomana esperar i comprovar a veure si realment són urgents aquestes decisions, si poden esperar llavors vol dir que no cal prendre la decisió ara amb urgència.
La qualitat de la teva vida dependrà del fet que prenguis profundament decisions ràpidament com més aviat millor, no podem anar postergant decisions perquè al final no decideixes res.
10. En qualsevol decisió, el procés no acaba quan ho pensem si no quan entrem en acció. No només val prendre la decisió, s'ha de realitzar també, perquè si no, no has pres la decisió, encara l'estàs decidint. L'acció és el pont que uneix els pensaments amb els resultats. No prens la decisió veritablement fins que no entres en acció.
11. El camí de l'heroi: quan una persona inicia el camí de convertir-se en un heroi, tindrà una sèrie de coses que es trobarà pel camí. Una és, que trobarem persones que ens ajudaran i una altra és que trobarem persones que no ens ajudaran, sinó que ens frenaran. Has de saber que això et passarà. Quan tu comuniquis que tens pensat prendre una decisió, et trobaràs amb dos tipus de persones i has d’identificar-les.
12. No prenguis una decisió sense veure que guanyen totes les parts implicades.

7 claus a tenir en compte amb un mateix a l'hora de prendre decisions:
1. Visualitza les diferents opcions i observa com se sent el teu cos. El teu cos té més informació que tu sobre la decisió correcta o incorrecta. El teu cos té la informació de quina és la decisió correcta abans que la tingui la teva ment.
2. Quan hagis de prendre una decisió pregunta't, estic prenent aquesta decisió des de l'amor o l'estic prenent des de la por? Prendre la decisió des de l'amor és posant el focus en què vols que passi i prendre la decisió des de la por és posant el focus en què no vols que passi. O prens la decisió des de l'amor per apropar-te a allò que desitges o la prens des de la por per allunyar-te d'allò que no desitges.
3. Quan hagis de prendre una decisió pregunta't, estic prenent aquesta decisió per fer feliç a una altra persona? Si estàs fent alguna cosa per fer feliç a una altra persona, això genera ressentiment o culpa i l'altra persona veurà que ens fallem a nosaltres mateixos, cosa que causarà que deixi de tenir respecte cap a nosaltres.
4. Si no et fa feliç ara aquesta decisió, no et farà feliç més endavant. Estem acostumats a pensar que esforçant-nos avui obtindrem un resultat demà.
5. Assumeix que li cauràs malament a algú. Assumeix que la decisió correcta implica que li caus malament a algú.
6. Qualsevol decisió que prengui ha d’incrementar la meva pau interior.
7. Guarda silenci una estona per poder prendre les millors decisions. Això t'ajuda a reconnectar amb la saviesa interna que sempre ha estat allà.


12 Claves para que sepas cómo tomar buenas decisiones ⎮Sergio ...


PEHIS I GOLDSTEIN

PEHIS (Programa d’Ensenyament d’Habilitats d’Interacció Social):
És un programa cognitiu-conductual d’ensenyament sistemàtic d’habilitats socials a nens/es i adolescents a través de persones significatives com companys/es, famílies i professors.
Els contextos són l’escola i la família.
L’objectiu és promocionar la competència social en infància i adolescència.
El seu procediment és el següent:
               1.    Instrucció verbal, diàleg i discussió.
               2.    Modelatge.
               3.    Pràctica.
               4.    Feedback i reforç.
               5.    Tasques per a casa.

Goldstein: mètode estructurat:
Per a Goldstein, les habilitats socials són un conjunt d’habilitats i capacitats (variades i específiques) per al contacte interpersonal i la solució de problemes tipus interpersonal i/o socioemocional. Aquestes habilitats i capacitats s’apliquen en activitats des de bàsiques fins avançades i instrumentals.
Defineix aquest procediment com un aprenentatge planificat i sistematitzat de les conductes específiques conscientment requerides per l’individu.
                1.    Per un funcionament efectiu i satisfactori.
                2.    Durant el major temps possible.
                3.    Una àmplia varietat de contextos interpersonals, positius, negatius i neutres.
L’aprenentatge de les habilitats socials s’estructura en quatre moments fonamentals:
1.    Modelatge.
2.    Interpretació.
3.    Crítica.
4.    Generalització o transferència.

Semblances:
Els dos mètodes tenen incorporat el pas del modelatge en el seu procediment, ja que utilitzen un procediment d’aprenentatge bastant semblant.
Les habilitats socials estan orientades pels objectius i les regles de la situació. Els dos mètodes tenen un objectiu didàctic i metodològic.

Diferències:
Com podem observar el mètode PEHIS està orientat tant a la infància com a l’adolescència, en canvi el mètode Goldstein només està orientat a l’adolescència.

DINÀMIQUES

El Telèfon:
Per realitzar aquesta dinàmica ens hem de posicionar en forma de rotllana. A continuació, una de les companyes s’ha d’oferir voluntària per iniciar el joc, ella haurà de pensar en una frase no gaire complicada. La dinàmica consisteix en el fet que la companya, la qual ha pensat la frase, ha de passar la frase a la companya del seu costat, xiuxiuejant-se-la a l’orella. La companya que ha rebut la frase ha de fer el mateix amb la companya del seu costat, i així successivament fins que la frase torni a arribar a la noia que l’ha pensada. L’objectiu és que la frase final sigui la mateixa que la noia ha pensat i dit al començament.

Entrar dins del cercle:
Per realitzar aquesta dinàmica ens hem de posicionar en forma de rotllana, i una de les companyes s’ha d’oferir voluntària. La dinàmica consisteix en el fet que les companyes que formen el cercle no deixin entrar la companya que s’ha ofert voluntària dins del cercle. Només la poden deixar entrar en el cercle si la companya demana “si us plau” per entrar dins.

El malentès en forma de dibuixos:
Per realitzar aquesta dinàmica dues companyes s’han d’oferir voluntàries. Cada companya voluntària haurà de descriure un dibuix, dels quals un tindrà més dificultat que l’altre. La companya que tingui el dibuix més fàcil serà la que començarà. La companya ha de descriure el que veu en el dibuix a la resta de les companyes, i elles hauran de dibuixar-lo. La companya descriurà el dibuix dues vegades, la primera vegada les companyes no li podran consultar cap pregunta ni dubte, en canvi a la segona vegada les companyes podran consultar-li qualsevol pregunta o dubte, però la companya només podrà contestar sí o no. Un cop realitzat aquest dibuix, l’altra companya voluntària haurà de fer el mateix amb el dibuix més complicat.

La fila muda:
Aquesta dinàmica consisteix a ser capaces de classificar-nos per ordre d’edat (de la més petita a la més gran) i per ordre d’altura (de la més baixa a la més alta) sense parlar, només mitjançant gestos i sorolls.

Dibuix entre dos:
Per realitzar aquesta dinàmica ens hem de col·locar en parelles. Cada parella tindrà un full i entre les dues, sense poder utilitzar la parla com a mètode de comunicació, hauran de realitzar un dibuix. Podran comunicar-se a través de signes i gestos per poder posar-se d’acord sobre què aniran dibuixant.




Plantilla - El malentès en forma de dibuixos


Plantilla - El malentès en forma de dibuixos

TANCAMENT DEL BLOG

Aquesta és l’última entrada que postejaré en aquest blog. Espero que tota la informació i opinió que us he compartit a través d’aquesta pla...